Durant
el primer trimestre a finals d'octubre varen venir uns talleristes: en Pep i na
Neus.
El primer dia ens visitaren perquè necessitàvem
que reparassin els nostres caparrots, perquè ja estaven molt vells i espanyats.
Així que ens explicaren com és que es podien restaurar i les classes de quart
se n’encarregaren. Aquell dia també ens explicaren que nosaltres als grups
artístics faríem el disseny de dos caparrots nous i que na Neus i en Pere que
són artesans que hi estan especialitzats els farien real perquè poguessin durar
molt de temps. Serien els caparrots del Rafal.
Així que durant un temps la nostra tasca va ser
fer els dissenys del caparrots, en grups, ho férem els dos 6è, junts i
barrejats, pensant, imaginant i creant… Són els dissenys que podeu contemplar
penjats.
Quan els tinguérem… Esposàrem els dissenys fora
al passadís i a una de les visites d’en Pere i na Neus en triaren dos: “EN
TOFOLET” i “EL DIMONI MOSQUESTER”.
Estàvem tan emocionadiiissssims que ens ens
sabia a poc. I ara? Ja està? A esperar? I què tal si els fem a escala? I si fem
titelles? Titelles de dimonis?
I així continuarem caminant en aquesta tasca
creativa artesana, ens ha engrescat tant, i és que ens encanta la festa de SANT
ANTONI!
Les titelles són rèpliques dels dissenys que
cada grup havia ideat. I cada grup ha fet dos, manco un grup que era un grup de
dos i només n’ha fet una.
Hem començat a fer les titelles amb… Un globus
inflat. I després tires i tires de paper matxé ( aferrats amb una mescla de
cola blanca i aigua); 7 capes, i molt important: després molt, molt aixugat. Si
no no funciona.
Una vegada molt eixugat el cobrirem amb pasta de
paper… Que ens donava ja el marge de poder moldejar, donar forma celles, el
nas… El més divertit de tot ha estat
que les hem fet les dues classes juntes i amb grups mesclats!!!
Na Neus i en Pere ens comentaren que
necessitaríem uns garrots per sostenir les titelles per eixugar- se millor i
poder fer- hi feina millor sense fer- les malbé. A més a més ens donaren uns
expositors perquè les poguéssim deixar exposades i tenir cura d’elles. Va ser a
aquest punt que ens va sorgir “UN PROBLEMA DE LLARGARIA”… Resulta que a
“Maderes Servera ” venien les vares llargues, no garrots… Quasntes en
necessitàvem comprar si cada vara feia 2,70 metres i necessitavem 18 garrots de
38 cm? Quants de diners havíem de preparar si cada vara costava 4,96 euros?
Ens organitzarem per grups, cada grup esposà la
seva estratègia i acordàrem que en necessitavem 3 vares i d’acord en això
faríem una despesa de 14,88. Va ser curiós compartir com amb diferents
estratègies arribàvem a la mateixa conclusió.
La següent passa una vegada eixuta: les banyes.
Férem xurros, i un altre pic: paper matxe 7 capes… Quan estigueren eixutes les
pogueren col·locar i aferrar amb sa pasta de paper; amb què també la cobrirem i
donàrem forma.
La següent passa quan tot va estar eixut va ser
acabar de moldejar amb pasta de paper.
Ens hem adonat que un treball artesana és molt curat, s’ha de tenir molta
paciència. Es tractava de fer els darrers retocs, acabar de moldejar.
Una vegada ben eixut llimarem aquelles puntes
que sortien i aplicàrem la pasta gesso. La pasta gesso li dóna uniformitat, el deixa blanca i permet aplicar
la pintura acrílica… Que va ser sa penúltima fase; vos pensàveu que havia
acabada? Idò no, després faltava el vernís.
Ha estat molt divertit fer la titella ara ens
queda una altra passa important … La
vestimentaaaa!!!!
A la mateixa vegada na Neus i en Pere ens han
enviat fotos del procés de creació dels caparrots.
I finalment el dia de la festa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada