Ahir dia 22 de febrer va ser tota una aventura. Plovia, plovia i molt. Els mestres pensaven, anem no anem, anem, no anem... Teníem un marge de temps perquè el concert començava a les 11:30h... Mentre esperàvem passàvem el temps junts, passant- lo bé...
Quan pareixia que era possible, quan la metereologia ens ho estava posant difícil, quan intentàvem convèncer a na Mònica per veure una película i ella ens feia reflexionar que necessitàvem avançar pequè pel nostre comportament anem justos de temps,... Ella es va aturar de cercar un vídeo dels verbs a l'ordinador, s'aixecà, anà corrensos a la finestra, sortí corrent cap a la porta que comunica amb els nostres companys de sisè B, i cridà: HA ATURAT!!!! Anem?
I si vàrem anar. Alguns pensaven que el cel havia escoltat en Yacine que havia estat demanant al cel que aturés a ploure...
Havíem de sortir corrent per agafar el bus, si no no donava temps. "Res és impossible, com ens va dir ahir en Tòfol" amb aquest crit nan Mònica ens animava...
I sí arribàrem... I en Carlos i na Mònica estiguéren ben contents. I tots nosaltres la veritat!
El millor de tot és que arribàrem més que puntuals... Havia estat tota una aventura, una aventura molt xula.
I dins la sala vàrem flipar... Era com un submarí... Anàvem a escoltar un concert de música electrònica amb efectes visuals a través de la història d'un submarí científic, una passada.
VIDEO DEL QUADER BITACOLA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada