UNA SETMANA DE VÈRTIGEN....

Aquesta setmana ha estat una setmana de vertigen. Va començar dilluns amb els grups interactius. Per primera vegada han vingut voluntaris educatius, tres mamas de la classe que han fet que tot anés rodat i noltros haguem pogut aprofitar moltíssim. I evidentment sempre amb l'ajuda de les mestres de suport na Joana Maria o n¡Úrsula moltes gràcies.

Després les emocions han continuat ahir dimecres amb la visita d'en Tófol Castenyer, corredor de Ultras de muntanya. Tot un exemple a seguir. Ha estat una visita que ens ha emocionat, estàvem al·lucinats de com contava la seva vivència, què era allò que li movia a córrer, com podia aguantar tantes hores corrent i corrent encara de no poder més, i l'estimació i respecte per la natura, en concret la Serra de Tramuntana.

A una de les curses més important on anava segon, duia 14 hores sense aturar de córrer, i va aturar per menjar, vamos repostar, va sentir que ja no podia més, mentre esperava que l'entrenador li donés el menjar va quedar dormit. L'entrenador el despertava i ell li deia que ja  no podia més, que abandonava. Llavors el seu entrenador, li recordar que no ho podia deixar perquè quedava molts pocs kilòmetres per finalitzar que recordés al seu amic que estava malalt per cupa d'haver- li agafat un llamp i mai va perdre l'esperança de tornar a córrer, que recordés al seu fill acabat de néixer, que lluités. I ho ha fer, la va acabar. L'explosió de sentiments que va sentir, la força que sentia eren indescriptibles. En Tòfol ens explicà que la major part de la força no és a les cames sinó al cor i a la ment, per això no havíem de deixar mai de somniar i lluitar per allò que volem.

També ens va xerrar de com t'ompleix ser solidari i ajudar  altres, a ell li va va passar ajudant i movent el projecte de "Passes per en pau", ajudar a una altra persona remou en tu sensacions que et fan créixer per dins... Ens va animar a provar- lo.

Després va compartir la seva filosofia per respectar la Serra de Tramuntana: "per estimar-la, l'has de tropitjar ". I es que el nostre patromini, aquest regal de la natura l'hem de preservar, l'hem de cuidar i respectar. 

Per últim li vàrem fer l'entrega d'una carta, on per cert el convidàrem a venir a la propera cursa d'orientació que volem organitzar a l'escola, ell va dir que faria tot el possible.

Gràcies Tòfol per la teva visita, els infants necessitem d'aquestes històries de vida instenses que són model de solidaritat i de respecte cap a les persones i cap a la natura en un món, on pareix que prevaleix més la individualitat i l'eogocentrisme.

I bé la setmana no ha acaba aquí, encara ens queda avui... Amb un concert elèctronic que fa moooolt bona pinta... I divendres... Quina sorpresa tindrà???